Constel·lacions Familiars i ordres de l'amor.

Els ordres de l'amor han estat i són una gran aportació de Bert Hellinger(creador de les constel·lacions familiars)al treball i desenvolupament de les constel·lacions familiars sistèmiques. En qualsevol sistema familiar existeixen lleialtats que en la majoria d'ocasions pertanyen a un sistema de creences / generacional del nucli familiar i que porten als seus membres a repetir el dolor i el sofriment seguint aquestes  creences familiars.

Aquest amor i lleialtat va ser el que va observar Bert Hellinger en la pràctica de les constel·lacions familiars. Es va adonar que aquest amor ¨amor cec¨  és (pertanyent al sistema de creences familiars) el que porta a tot un sitema familiar a perpetuar-se en repeticions de destins d'otr@s que van ser abans.

Bert Hellinger ,en un altre sentit, es va adonar de certs ordenis , que en compensació connecten als membres d'un sistema que el segueixen amb la vida ofreciéndosles el poder i la llibertat de seguir el seu propi destí( fer la vida a la seva manera, lliures de condicionaments del sistema de creences familiars) Aquests ordenis ( els ordres de l'amor) van ser els que van donar origen d'una nova mirada a les constel·lacions familiars sistèmiques cap a la reconciliació, el respecte pel propi destí i el dels altres membres del sistema familiar, fos el que fos aquest destí. Apel·lant asi, a la responsabilitat i el respecte  individual de triar un destí i del qual van triar otr@s.

Primer ordre:

LA PERTINENÇA

Tots els membres d'un sistema familiar/ família tenen dret legítim a pertànyer i ser part d'aquesta, independentment del que fessin o deixessin de fer. Ningú pot ser exclòs i si succeeix, es creessin conflictes i desordenis.

Segon ordre:

JERARQUIA

En l'àmbit familiar existeix un ordre d'arribada a la vida i per tant tod@s tenim el nostre lloc ( pare, mare, primer fill, segon fill / primer marit, segona esposa…)

Els pares tenen prioritat sobre els fills ja que gràcies a aquesta unió van arribar els fills. Això vol dir que si no s'honra als pares i a la vida que ens van donar, asi com va ser, difícilment podrem anar cap a la vida lliures de condicionaments per a fer el nostre propi camí. En el cas dels fills, el que arriba primer, el segon, el tercer, cadascun té el seu lloc. Si hi ha germans petits fent de germans majors o viceversa o fills fent de pares o pares de fills, això altera l'ordre jeràrquic d'arribada, creant desordre i conflicte. D'igual manera ocorre, amb l'ordre jeràrquic en l'àmbit laboral.

Tercer ordre:

EQUILIBRI ENTRE EL DONAR I EL REBRE

En les relacions entre iguals ha d'existir un equilibri entre el donar i el prendre. Aquest equilibri no es compleix amb els pares ja que no podem retornar-los la vida que ens van donar. Podem prendre la vida i passar-la cap endavant, així cap als nostres fills i projectes.

La comprensió d'aquests ordres sovint generen sintonia amb la vida i més espai per a l'harmonia en les relacions. Ajuden a ocupar el lloc que ens  correspon dins del nostre sistema, donant així també l'espai a tod@s els que formen part d'aquest,  perquè ocupin el seu.